Setembre 3, 2008
Córrer no val la pena
Aquest estiu anant cap a la vall d’Ordesa, anavem per una de les típiques carreteres de montanya en las que avançar és cosa de bojos, quan ens vam trobar el típic camió que va poc a poc. Evidentment, vam baixar la velocitat a uns 30/40 Km/h per posar-nos darrera d’ell. El conductor del camió a la poca estona en una recta amb força visibilitat, va gairebé frenar el seu vehicle, i ens va donar pas a tots els cotxes del darrera, un gran gest per part seva, així que el vam avançar i vam tornar a córrer a uns 60/70 Km/h. Als 10 minuts, vam parar doncs el peque tenia ganes de fer les seves necessitats. No van passar ni 3 minuts que el camió ens va avançar de nou.
Conclusió: No val la pena córrer, en tot el trajecte d’una hora, com a molt haguessim guanyat 5 minuts. Molt sovint avancem per la sensació d’anar lents, però estic convençut que si comparessim risc amb temps guanyat, ens la jugaríem molt poques vegades.
Victor Mora's Weblog 
alexm said,
Setembre 4, 2008 a 10:17 pm
Si bé és cert que es guanya poc temps amb 20-30 Km/h de diferència en el cas que expliques no crec que el risc fos tan gran com això, ja que el camió us va donar pas.
Vols dir que pensaries el mateix si no haguéssiu hagut de parar just després de fer l’avançament? El context és important en cada situació i, en aquest cas, no és que valgués o no la pena, és que anar darrera d’un camió et treu visibilitat i et fa estar en tensió, així que potser és fins i tot més perillós no avançar-lo 😉
Però la reflexió del que es guanya amb poca diferència de velocitat respecte a l’augment del risc, la comparteixo totalment 🙂
Victor said,
Setembre 5, 2008 a 7:33 am
El que vull dir, és que en aquest tipus de carreteres, veus gent avançant com boja, fins i tot en casos de caravana, i que el temps que poden guanyar és realment poc i a canvi estan jugant-se la seva vida i la dels altres.
Evidentment, si es pot fer un avançament segur, no val la pena anar darrera d’un camió.
I respecte anar en tensió, és degut a que pensem que estem perdent el temps, quan estem de vacances i no va de 5 minuts. De fet és una gran oportunitat per anar observant el paisatge, que desgraciadament en general el que condueix no pot fer 🙂