Abril 29, 2009

Carnet de conduir: Quina vergonya!!!

Posted in filosofia a 5:46 am per Victor

Després de 10 anys de tenir el carnet de conduir, tocava fer la renovació. Bàsicament aquesta consisteix en una prova mèdica en que si estas en condicions obtens el corresponent certificat que et dona dret a tenir el carnet durant una temporada més (en funció de la edat).

Quan em vaig treure el carnet de conduir, em van fer una prova que em va semblar que era vergonyosa. Verificar la vista, la oida, una prova d’habilitat amb una màquina, que un nen de 2 anys superaria sense problemes, reflexes i un parell de coses més, que et donaven la sensació de que allò no era una revisió en condicions.

Però és que el que ha passat aquesta vegada ha superat els límits. Erem 4 persones al recinte. La primera persona va entrar a les 10:15 i va sortir a les 10:17. Mirades generals entre els que hi estavem. Però quines proves li han fet? Doncs bé quan va ser el meu torn, em van fer seure a una cadira, em van donar un paper per tapar-me primer un ull i després l’altre. Van verificar que llegia les lletres i em van preguntar si estava bé de tot i prenia algún medicament. I ja està prova superada!!!

El més increible, és que la mateixa prova serveix pel permís d’armes. És increible que no passin més coses.

El millor de tot va ser que en 10 minuts (va ser més estona d’espera que arribés el metge que les proves dels que hi estavem) i ja tinc el resguard. Com el nou carnet és el digital sembla que trigaran entre 1 mes i mig i 3 mesos a fer-me arribar el definitiu.

Ah!, també m’ha servir per veure la quantitat de cabells que he perdut en aquests anys, però d’això en tot cas ja parlarem en un altre entrada.

gener 27, 2009

Discurs d’Steve Jobs

Posted in filosofia a 7:46 pm per Victor

Parlavem avui amb la meva neboda dels dubtes que té referents a que estudiar en el futur. Durant la conversa m’ha vingut al cap el discurs que va fer l’Steve Jobs a Stanford.

A continuació el podeu veure amb subtítols en castellà. Està en 2 parts.

Part 1:

Part 2:

Setembre 18, 2008

Una abraçada

Posted in filosofia tagged a 11:33 am per Victor

En general el Pau quan surt del cole, sempre be corrents cap a mi i em fa una abraçada ben forta. Són uns moments que jo disfruto molt però que m’han fet pensar que això algun dia ja no ho farà. Quan estigui a l’adolescència segurament li farà vergonya que el vegin abraçat a cap del seus pares. I m’agradaria equivocar-me, però penso que és el més normal.

Però és que en general, a la gent li costa molt demostrar els sentiments en públic. Habitualment ningú abraça a un amic per fer-li veure que l’aprecia, bàsicament es fa en un moment en que algú està patint per alguna causa, i tot i això a vegades la cosa es queda en una encaixada de mans.

Doncs serveixi aquesta entrada per a que tots els que la llegiu rebeu una abraçada virtual ben forta.

Setembre 6, 2008

Tot temps passat fou millor?

Posted in filosofia a 6:35 am per Victor

Doncs crec que la resposta a la pregunta, evidentment dependrà de a qui li facis. La reflexió ve donada pel CD del Miliki, “a mis niños de 30 años” que vaig comprar d’oferta fa un parell de dies. M’he passat aquets  dies cantant les canços mentre anava en cotxe i disfrutant com un nen. També les hem cantat amb el Pau i ens ho hem passat pipa. Desgraciadament, tinc la sensació de que avui els nens ja no senten aquest tipus de cançons i amb 8 anys ja senten a cantants que quan nosaltres erem petits, es consideraven per a adolescents.

I potser que sigui millor així, però no em trec del cap, la idea que darrera de tot això, hi ha la industria discogràfica  que el que busca és fer diners sense importar-li gens altres consideracions. I tot i que els pares tinguem la opció de poder posar aquests discos als nostres nens,  la TV, la publicitat i els mitjans en general, van en contra nostre.

En tot cas, disc recomanable per a tots els que tingueu nens, i si sou de la generació dels 70, també si no en teniu, doncs segur que gaudireu molt.

Setembre 3, 2008

Córrer no val la pena

Posted in filosofia tagged a 3:34 pm per Victor

Aquest estiu anant cap a la vall d’Ordesa, anavem per una de les típiques carreteres de montanya en las que avançar és cosa de bojos, quan ens vam trobar el típic camió que va poc a poc. Evidentment, vam baixar la velocitat a uns 30/40 Km/h per posar-nos darrera d’ell. El conductor del camió a la poca estona en una recta amb força visibilitat, va gairebé frenar el seu vehicle, i ens va donar pas a tots els cotxes del darrera, un gran gest per part seva, així que el vam avançar i vam tornar a córrer a uns 60/70 Km/h. Als 10 minuts, vam parar doncs el peque tenia ganes de fer les seves necessitats. No van passar ni 3 minuts que el camió ens va avançar de nou.

Conclusió: No val la pena córrer, en tot el trajecte d’una hora, com a molt haguessim guanyat 5 minuts. Molt sovint avancem per la sensació d’anar lents, però estic convençut que si comparessim risc amb temps guanyat, ens la jugaríem molt poques vegades.